Elecció d’en envasos transparents pels olis essencials
Elecció d’en envasos transparents pels olis essencials

Històricament, els olis essencials han estat una matèria prima fonamental en la indústria de les fragàncies. La seva qualitat es basa en l'aroma, però també en dos criteris organolèptics: la densitat i el color. Per aquesta raó, els olis essencials utilitzats en perfumeria es guarden en ampolles de vidre transparent.

D'altra banda, els olis essencials tenen propietats terapèutiques. Han estat utilitzats pels boticaris i, més recentment, per les farmàcies en les seves preparacions. S'utilitzen en la fabricació de xarops, unguents per al cuidat de la pell, supositoris, entre d'altres. Com amb totes les matèries primeres utilitzades en preparats farmacèutics, els olis essencials solien conservar-se en ampolles de vidre de colors, generalment blau, verd fosc o marró.

Cap a mitjan segle XX, els olis essencials van començar a ser àmpliament utilitzats per la indústria farmacèutica. A la dècada de 1980, va sorgir un nou ús dels olis essencials anomenat aromateràpia. Els olis essencials es van començar a comercialitzar en farmàcies i botigues d'aliments saludables en envasos individuals de petit tamany, generalment en ampolles de vidre marró.

   

Aquesta comercialització més àmplia va comportar la implementació d'estratègies de màrqueting adaptades a la venda d'olis essencials: envasos petits que varien de 5 ml a 15 ml en ampolles de vidre marró. Els laboratoris van definir criteris de qualitat, principalment de naturalesa bioquímica, van implementar butlletes d'anàlisi específiques, llibres i cursos sobre el tema. D'aquesta manera, el color de l'oli essencial, la seva viscositat i la finor de l'aroma van quedar en segon pla en favor de l'aspecte bioquímic.

No obstant això, l'aroma i el color de l'oli essencial segueixen sent dos criteris fonamentals inherents a aquesta matèria, la qualitat específica de la qual és doble: "energia i matèria". Per tant, si bé el perfil bioquímic segueix sent essencial per conèixer les propietats d'un oli essencial, el seu aroma, color i consistència li atorguen la seva qualitat completa, que és abans de tot vibratòria.

La decisió d'emmagatzemar tots els olis essencials en ampolles de vidre marró es va basar en la suposició que la llum afectaria la qualitat dels olis essencials. Aquesta suposició es va basar en l'observació que les essències cítriques (llimona, mandarina, taronja), que s'obtenen per expressió en fred de la pell i, per tant, no es destil·len, es polimeritzen i formen un dipòsit blanc al fons de l'ampolla. Aquesta polimerització, que és fàcilment demostrable, no es deu a l'efecte de la llum, sinó a la formació de mucilagis en el contenidor. La filtració permet eliminar els mucilagis, la qual cosa evita la polimerització. Per experiència comparativa, el fenomen de polimerització dels cítrics envasats en ampolles d'alumini, que són completament opaques, passa de la mateixa manera.

Els olis essencials són fotoquímicament inactius en l'espectre visible de la llum i reactius a l'ultraviolat. La llum ultraviolada, amb prou energia per provocar reaccions fotoquímiques, s'absorbeix (i no es transmet) a través del vidre comú. Per tant, el color de l'envàs de vidre no fa cap diferència, independentment del color que sigui. Els fabricants de vidre àmbar diran que l'àmbar és el millor, els de vidre verd diran que el verd és el millor, i així successivament.

D'altra banda, la qualitat del contenidor influeix en la qualitat de la fragància de l'oli essencial. Nombroses proves demostren que l'ampolla de vidre marró redueix l'espectre olfactiu, mentre que l'ampolla transparent permet l'expressió plena de la seva fragància precisament per efecte de la ressonància vibratòria amb la llum natural.